EL DISSENY D'ESPAIS COM A DISPOSITIU D'INTERMEDIACIÓ

El concepte gent gran va sempre de la mà amb la vellesa, de fet, l'envelliment «és la conseqüència de l'acumulació d'una gran varietat de danys moleculars i cel·lulars al llarg del temps, la qual cosa porta a un descens gradual de les capacitats físiques i mentals, a un augment del risc de malaltia, i finalment, a la mort» (Organització Mundial de la Salut [OMS]).
Aquesta definició és una de les més acceptades, però en la vida d'una persona es distingeixen dues fases: un primer procés evolutiu que va des del naixement a la infància i l'adolescència, i que finalitza al voltant dels 25 anys.El segon procés és d'involució, i és el que s'identifica amb l'envelliment. Els canvis i alteracions que es produeixen no són lineals ni uniformes, es presenten en algun interval indeterminat de la maduresa i la seva progressió és diferent en cada persona. Així, l'edat cronològica i l'edat fisiològica poden no coincidir, existeixen septuagenaris que gaudeixen d'una excel·lent salut i es desenvolupan perfectament, mentre que uns altres són fràgils i necessiten ajuda considerable.En la majoria dels països desenvolupats, l'envelliment és acceptat com una etapa de la vida que comença amb l'edat de la jubilació (al voltant dels 65 anys) i acaba amb la mort.





· Pèrdua de massa i funció muscular, associat a la inactivitat física i disminució de la mobilitat
· Els trastorns afectius, com l'ansietat o la depressió, relacionats amb el risc d'esdeveniments adversos a la vida.
· La funció immunitària disminueix, l'organisme perd capacitats per a combatre infeccions.
· Alteracions en ossos i articulacions, la densitat òssia tendeix a disminuir, sobretot en dones, generant malalties òssies



· Perdudes afectives, suposa una alteració psicològica molt important.
· Jubilació, comporta una disminució d'ingressos, i augment de temps lliure que cal saber gestionar.
· Trasllat a habitatges més apropiats, relacionat amb la perduda i les dificultats en la mobilitat.

COL·LECTIU DE GENT GRAN

COL·LECTIU DE DONES AMB FILLS VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Aspectes fisiològics i psicològics de l'envelliment

Aspectes socials de l'envelliment

El grup d’experts de les Nacions Unides, l’any 1991 va definir la violència domèstica com “tot acte, omissió, conducta dominant o amenaça que tingui o pugui tenir com a resultat el dany físic, sexual o psicològic de la dona”.
Des de l’any 1975, s’ha declarat aquest fet com a “el crim encobert més freqüent del món”, tenint en compte que els estudis confirmen que en el món occidental, al voltant del 50% de famílies pateix o ha patit alguna de les formes en què es manifesta la violència domèstica. Gells i Strauss (1979) anunciaven ja des de fa temps, que és més probable que una persona sigui copejada o assasinada per algún membre de la seva família, que per a un desconegut. Així doncs, s’ha manifestat el sentit de considerar la violència de gènere com a una vulneració dels drets humans.
És cert que la violència domèstica és un fet que, malauradament, ha estat una característica de la vida familiar. Però la seva manifestació pública ha anat ben lligada a la nova posició de la dona dins la societat com a subjecte de ple dret.

L’adult masculí és amb qui més freqüència utilitza aquestes formes d’abús, i les dones (esposes o companyes) junt amb els infants són les víctimes més comunes. I les formes més usuals de violència son les següents:

· Abús físic
· Abús emocional
· Abus sexual

Possibles conseqüències en les víctimes

A nivell físic;
lesions de tot tipus, ferides, relacions secuals forçoses, enfermetats de transmisió sexual, embarassos de risc i aborts, mort.

A nivell psicológic;
· Trastorns per estrés post-traumàtic
· Ansietat
· Depressió
· Intents de suicidi
· Abús de l’alcohol, drogues i psicofàrmecs
· Trastorns de somatització
· Disfuncions sexuals
· Us de la violència amb els seus propis fills


A nivell social;
· Aïllament social
· Pèrdua de treball
· Abscentisme laboral

Possibles conseqüències sobre els fills com a testimonis de VD

· Risc d’alteració del seu desenvolupament integral
· Sentiments d’amenaça (equilibri emocional i salut física en perill per la presenció d’escenes de violència i tensió)
· Dificultats d’aprenentatge
· Dificultats de socialització
· Adopció de comportaments violents amb els companys
· Major freqüència d’enfermetats psicosomàtiques i trastorns psicopatològics secundaris
· En alguns casos, són víctimes de violència per part del pare o la mare

A més llarg plaç;
· Violència transgeneracional: S’ha establit relació entre els nens i nenes maltractats i la violència familiar en el futur
· Alta tolerància a situacions de violència

L'edatisme, else prejudicis sobre la gent gran. Youtube

Altres documents d'interès

La gran vellesa. 30 minuts. Youtube

Els fills. les víctimes encara més visibles de la violència domèstica. ara.cat

Com les dones es cuiden entre elles?

Cultura de la criança